Xavier, Xavier, Xavier.... © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

STENCH OF RUST Forests stinking of bleach. Grubs basking in purple ham. Strawberries that taste of detergent. Tawdry perfumes made from dung. Stench of rust. Disgusting! Sickening! It’s the stench of rust. Errghhhhhhh! Horchata bleeding with Pepper. Uranium-yellow chorizos. Pottage made from leather pouch. Beans with milky Aftertaste. Stench of rust. Disgusting! Sickening! It’s the stench of rust. Errghhhhhhh! Rotten-tomato Flatbreads. Beerglass-flavoured doughnut. Full glasses of lagery froth. Pungent lumpy cream. © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ LA PUDOR DE L’OXIDAT Boscos fent olor de lleixiu. Cucs gaudint del pernil florit. Maduixes amb gust de detergent. Perfums comercials fets de fems. Quina pudor, és la pudor de l’oxidat. Quin regust, quin fàstic, és la pudor de l’oxidat, Ecss. Orxata sagnada amb pebre. Xoriços grocs d’urani. Samfaines fetes amb sarró. Mongetes amb regust de llet. Quina pudor, és la pudor de l’oxidat. Quin regust, quin fàstic, és la pudor de l’oxidat, Puaggg. Coca de tomàquets podrits. Dònut amb gust de xop. Canyes de crema de cervesa. Nata negreta i àcida. Quina pudor, és la pudor de l’oxidat. Quin regust, quin fàstic, és la pudor de l’oxidat. Puaggg, quin fàstic, puaggg. © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

THE CRADLE’S MELANCHOLY I’m waiting, willing the appearance in observance, bearing the bore; I’m feeling, suffering the passion, in repose, rowing with sensations Don’t be a realist and lose the cradle’s melancholy I study and possess The Assumption , picking out and crushing notions; I crave destiny in full pursuit, consuming no manner of poison Don’t be a realist and lose the cradle’s melancholy They assassinate and exterminate to create, manipulating in deaf administration; they laugh and vomit to perfection, to die in the odour of sanctitude Don’t be a realist and lose the cradle’s melancholy © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ LA MALENCONIA DEL BRESSOL Espero i desitjo, l’aparició, observant i patint, el corcó. Sento i pateixo, la passió, asseient-me i remant, amb sensacions. No siguis realista, i perdis la malenconia del bressol. Estudio i posseeixo, l’Assumpció, collint i aixafant, les nocions. Desitjo i persegueixo, el destí, sense consumir cap tipus, de verí. No siguis realista, i perdis la malenconia del bressol. Assassinen i exterminen, per crear, manipulant i administrant, sense escoltar. Riuen i vomiten, amb la perfecció, per morir en olor de santedat. No siguis realista, i perdis la malenconia del bressol. © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

THE FLOWER OF THE BROOM A day, going on the way, How were times of Autumn I saw a spare flower That in a deserted broom-bush Had just bloomed. So again it came to me, How hard I smelted it And with her aroma remimded me, The great day of Corpus, So far in the past, So far in the future, And now, at the time of the autumn, Everything is in flower Francesc Pujols i Morgades © Fundació Francesc Pujols i Morgades © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ LA FLOR DE LA GINESTA Un dia, anant de camí, com érem temps de tardor, vegí una flor escadussera que en una erma ginestera acabava de florir. Tan de nou me va venir, que afanyós la vaig flairar i amb sa aroma em recordà la gran diada de Corpus, tan llunyana en el passat, tan llunyana en l'avenir, i ara, al temps de la tardor, tota dintre d'una flor © Fundació Francesc Pujols i Morgades

PLAYING LIKE A CHILD Experiment with your mind, playing like a child. Don’t become a believer, Life’s losing. You obliterate neurons, chewing over fantasies. You extend hours, for paying imprudence. You touch up your face, squeezing through images, watching how you change, in order to be hidden. Experiment with your mind, playing like a child. Don’t become a believer, Life’s losing. You turn in social circles, cloistered by movement, competing to survive, latent desire. Gazing out at anxieties, Tripping on them profanely, Imbibing pride, At the abyss of emotion. Experiment with your mind, playing like a child. Don’t become a believer, Life’s losing. © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ GAUDINT COM UN NEN Experimenta amb la ment, gaudint com un nen. No esdevinguis un creient, perquè la vida perd l'al·licient. Destrosses les neurones, rumiant fantasies. Extens les hores, per pagar les gosadies. Retoques la cara, esmunyint-te en imatges, observant com canvies, per poder amargar-te. Experimenta amb la ment, gaudint com un nen. No esdevinguis un creient, perquè la vida perd l'al·licient. Rodes socialment, envoltat de moviment, competint per sobreviure, el desig latent. Finestrejant les inquietuds, lliscant-les sense pietat, ingurgitant l'orgull a l'abisme emocional. Experimenta amb la ment, gaudint com un nen. No esdevinguis un creient, perquè la vida perd l'al·licient. © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

I’M YOUR SON You never help me make my way. Lay bare a need to be my friend. I don’t know you, man of uncertain rebukes, who only lives in narrow streets. I can never distinguish between father or neighbour. You hated me absurdly like poison. Why did you create human beings? If all you wanted was to be alone, hidden. Why did you just pay me violent attention? When someone else said that I annoyed them, to trample on my heart, body and mind, with no means of defence amidst the rancour. Remember, remember, that I’m your newborn, even though of different colour, I was born to beloved not tortured. You refuse to accept how I am, because you’ve never opened your heart. I’m only the focus of your pain, that’s why our love won’t jell. My friends are always better, I’m pathetic, dim witted, different, because I don’t pursue convenient activities, without becoming a fearful mercenary. Remember, remember, that I’m your newborn, even though of different colour. I was born to be loved not tortured, with no opportunity to show, that in reality I’m your son. I can sense its fears in the wind, like a reverential acid rain. continual suffering and bitterness, is my incoherent life. © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ SOC EL TEU FILL Mai m'ajudes a iniciar el camí. Mai t'obres a ser el meu amic. No sé qui ets home de retrets incerts, que només vius en carrers estrets. Mai sé distingir entre pare o veí. M'odiaves absurdament com el verí. ¿Perquè vas crear éssers humans? Si només volies estar sol i amagat. ¿Perquè només em feies cas violentament? Quan algú més diu que l'he molestat, per abusar del meu cor, cos, i ment, sense poder defensar-me davant el rancor. Recorda, recorda, que soc el teu nadó, encara que de diferent color, he nascut per ser estimat, no per ser torturat. Rebutges a acceptar com soc, perquè mai has obert el teu cor. Només soc el focus del teu dolor, per això no qualla nostre amor. Els meus amics són sempre millors. Jo soc patètic, retardat i diferent, perquè no segueixo les activitats adients, sense esdevenir un mercenari amb pors. Recorda, recorda, que soc el teu nadó, encara que de diferent color. He nascut per ser estimat, no per ser torturat, sense cap oportunitat de demostrar, que soc el teu fill en realitat. Sento les seves pors en el vent, com una pluja àcida i reverent. Patiment continu i amargament, és la meva vida incoherent. © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

Instrumental

TIME’S FRUIT The fruit doesn’t ripen like before, as rain and heat aren’t constant any more. Drops from rain now come in colours, even though they burn all the flowers. Cherries are eaten yellow and tomatoes pink, because the sun is shy and retiring. The Pyrenees have lost their Christmas white, because the snow has thawed away. Oranges contain no juice or zest, just husk and rind for donkeys’ at best, Forest acorns are so small today, that even wild boars have wasted away. © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ LA FRUITA DEL TEMPS La fruita ja no madura com abans, perquè la pluja i la calor són inconstants. Les gotes de la pluja ara són de colors, encara que cremin totes les flors. Les cireres es mengen grogues, i els tomàquets rosats, perquè el sol és tímid, i s'ha amagat. Els Pirineus ja no són ni nadalencs ni blancs, perquè la neu s'ha descongelat. Les taronges ja no tenen ni pell ni suc, i només se les cruspeixen els rucs. Les glans del bosc són tan petites, que fins i tot els porcs senglars s'han encongit. © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

MORNING OF SAINT JOHN Morning of Saint John The sky it just dawned: The sun yet does not rise That the girls got up. With the good time They all go out to the square: They leave to the drinking trough; Every year they wash their faces. Sant Joan, which is a so good saint, Of all troubles guarded them. The blondest makes a smile With the face in the water: The smile was so sweet that all the Water rocked. Of so well how she has washed An earring fell down. The earring leaves to the bottom: Rises The sun that clears: With the first sunbeam Already she sees how it shines. The horses come to drink water: The girls moved back. -The white horse drinks it, The white horse, the earring. - The girl starts crying: The other ones comfort her. Sant Joan, which is such a good saint, Already puts the ring back on her. © Fundació Francesc Pujols i Morgades © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ DEMATÍ DE SANT JOAN Dematí de Sant Joan tot just el cel clarejava: el sol encara no surt que les nines se llevaven. Amb la bona hora que fa, totes surten a la plaça: se'n van a l'abeurador; cada any s'hi renten la cara. Sant Joan, que és tan bon sant, de tots els mals les guardava. La més rossa fa un somrís amb la cara dintre l'aigua: el somrís era tan dolç que tota l'aigua es gronxava. De tan bé com s'han rentat, ja lin queia una arracada. L'arracada se'n va al fons: surt el sol que tot ho aclara: amb el primer raig de sol ja la veu com brillejava. Vénen a abeurar els cavalls: les ninetes s'apartaven. –El cavall blanc se la beu, el cavall blanc, l'arracada.– La nineta arrenca el plor: les altres l'aconsolaven. Sant Joan, que és tan bon sant, ja li'n posa l'arracada. © Fundació Francesc Pujols i Morgades

A BAD DREAM? Swallows herald peace. Seagulls abandon their nest. The eagle plays football. The kiwi’s walking underground. Cats swim in the sea. Whales summer at Sant Feliu. Wolves eat chocolate, I shouldn’t tell you what the rats are doing. The actress discusses watermelons. The paleontologist studies lights. The fruit seller recites poems of the sea. The astrologist observes pilgrims. The car is an independentist. The can’s on the right. The box is a centrist, and the case whichever way the wind blows. Has reason deserted humans? Because reality is like a kilogram of cod half-cut. That’s why I won’t open my eyes or be spoilt. © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ UN MAL SOMNI? Les orenetes criden la pau. Les gavines desallotgen el cau. L'àliga juga a futbol. El kiwi camina sota el sol. Els gats neden al mar. Les balenes estiuegen a Sant Feliu. Els llops mengen xocolata, no et voldria dir què fan les rates. L'actriu parla de síndries. El paleontòleg estudia llums. El fruiter recita poemes marins. L'astròleg estudia pelegrins. El cotxe és independentista. La llauna és de dretes. La capsa del centre, i la caixa d'on caigui el ventre. ¿La raó ha deixat els humans? Perquè la realitat és semblant a un quilo de bacallà mig tallat. Així no vull ni obrir els ulls ni ser alçat. © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

NOTHING NEW Murky clouds and nightmares, mushy toffees and obsessions. Yellow rain and mottles, all the crap of brimming bottles. Distant longings and giant flames, splendid fantasies and mushrooms. Shiny dreams and week-ends, all the life I asked for. Nothing new. Everyone under yoke. He, who sells freedom is a well-paid trickster. Ears enslaved and multi-coloured hair, vacant eyes and sensations. Floured nostrils and empty heads, the fully-loaded life of the nouveau riche. Nothing new. Everyone under yoke. He, who sells freedom is a well-paid trickster. Immediate fundemantalisms, freedom flyers Reckless news, humdrum readjustments. © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ RES DE NOU Núvols grisos i mal sons, caramels suaus i obsessions. Pluja groga i bufolles, tota la merda que omple ampolles. Desitjos llunyans i grans focs, fantasies il·lustres i rovellons. Somnis lluents i caps de setmana, tota la vida que demanava. Res de nou. Tothom sota el jou. El que ven llibertat és un estafador ben pagat. Orelles captives i cabells de colors, ulls en blanc i sensacions. Nassos enfarinats i caps buits, tota la vida farcida de nous rics Res de nou. Tothom sota el jou. El que ven llibertat és un estafador ben pagat. Fonamentalismes immediats, llibertats publicitàries. Informacions temeràries, ajustaments ordinaris. © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

NIGHT, BEING YOUNG, AND DEATH Remember that long night, how afraid we were, when death looked us up, without making off with the truth. We were too young to know, and mad to reason, the trifles of our age, without tarnished sense, You only open doors innocently, without knowing which demons will cry, without knowing which angels will shout. Only excitement without cost is your quest. Death came back later, without greeting or warning. It conquered the enigma, and has carried us to the abyss. Remember that long night, how afraid we were, when death looked us up and we are gone. © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ LA NIT, SER JOVE, I LA MORT Recorda aquella nit llarga, quina por vam patir, on la mort ens visita, sense emportar-se la veritat. Érem massa joves per saber, i bojos per raonar, les ruqueries dels anys sense el sentit embrutat. Només obres portes innocentment, sense saber quins dimonis ploraran, sense saber quins àngels cridaran. Només excitantment sense preu cercaràs. La mort ha tornat més tard, sense saludar ni avisar. Ha sabut conquerir l'enigma, i ens ha transportat a l'abisme. Recorda aquella nit llarga, quina por vam patir, on la mort ens visita, i ja no som allà. © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

THE LAW OF SUPER-COEXISTENCE En route from Bristol and heading for Gràcia, where rumba is the sound of the street. A little old dear gratingly warned me that we Catalans are now Europeans! we no longer make a racket in the street decorum is now the order of the day. Our fever has been cured, with no traumas or struggle. Emotions are on the roof. For the law that’s been imposed. The law of Super-coexistence, for facing down expression. For fleeing from Insanity, It’s the future of art and reason. The law of Super-coexistence, so that we cannot protest. Nor whistle or clap hands, the law of the civilized man. Don’t worry about music. there’s no money in it, no future, the country will function well paying and with publicity. Dedicated to all the Perets who won’t let us play in the streets. © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ LA LLEI DE LA SÚPER-CONVIVÈNCIA Venint de Bristol i tocant a Gràcia, on la rumba és el so dels carrers. Una velleta m’escridassà fortament que els catalans ja som europeus! I ja no fem xivarri al carrer. El seny és el que s’ha imposat. La rauxa s’ha curat, sense cap trauma ni lluita. Les emocions són al taulat, per la llei que s’ha imposat. És la llei de la súper convivència, per fer front a l’expressió. Per fugir de la demència és el futur de l’art i la raó. És la llei de la súper convivència, perquè no es pugui protestar. Ni xiular ni picar de mans, és la llei de l’home civilitzat. No et preocupis per la música, no dona calés, ni té futur, que el país ja funcionarà, pagant i amb la publicitat. Dedicada a tots els Perets que no ens deixen tocar als carrers © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

JIGSAW PUZZLE We begin life in total darkness, and end it enveloped by light. We never recall the start or the obscurity, because we’re poisoned by so much clarity. We gather up only rolls of green paper, sweating without emotion. To pretend that we live well, to the beat of a bountiful sun (that doesn’t abuse its power). Jigsaw puzzles without answers, for speedy locust dancers. Jigsaw puzzles made of lies, for dreamers who eulogize. Jigsaw puzzles for boys and girls, to make them smart and problem-free. Jigsaw puzzles with tiny veins, through which trickle blood and shame. In blind obedience we make reality our lives, creating ‘bests’ and ‘worsts.’ Until, before the darkness, we realize that everything is a theatre of survival. And we mourn for the wasted lives of all those people led astray, even though we never admit it (Jigsaw puzzles and fly swatters, that silence all protests and plotters. Jigsaw puzzles with pictures. locking minds under strictures). © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ TRENCACLOSQUES Comencem la vida des de la negror, i l'acabem envoltats amb il·luminació. Mai en recordem ni l'inici ni l'obscuritat, perquè estem enverinats per tanta claredat. Tan sols recollim paperines verdes, amb suor i sense sentiment. Per semblar que vivim bé, al bat d'un sol generós (que no abusa de la seva forca). Trencaclosques sense respostes, per ser ràpids com llagostes. Trencaclosques amb mentides, pels somiadors d'apologies. Trencaclosques per nens i nenes, per fer-los llests i sense problemes. Trencaclosques amb petites venes, per on corren la sang i les penes. Obeint cegament, fent realitat el nostre viure, creant millors i pitjors. Fins que abans de la negror, ens adonem que tot és un teatre per la supervivència. Ens lamentem de la vida perduda, de totes les persones enganyades encara que mai ho confessem (Trencaclosques i matamosques, que acaben amb els sorolls i respostes. Trencaclosques amb imatges, per sotmetre les ments dels ostatges). © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”

Xavier, Xavier, Xavier...

MEMORIES Memories that won’t disperse, so they always show up living. Memories that we can’t remove, because they blind our darkness. Memories that engrave suffering, to render our lives compelling. Memories that set loves in stone, to make our time exciting. We don’t know where they come from, that’s why they continue. We don’t know where they’re going, because they won’t be still. We can never silence their voices, for we would die of Grief. We can never disturb their workings, because we would go insane. We doubt when their sound becomes mute, because it seems like life isn’t happening. We doubt when they say nothing, because it’s like a storm in a teacup, We don’t know where they come from, that’s why they continue. We don’t know where they’re going, because they won’t be still. We doubt when their sound becomes mute, because it seems like life isn’t happening. We doubt when they say nothing, because it’s like a storm in a teacup. © Translation by James Thomas 2015 http://www.mezura-translations.co.uk/ RECORDS Records per no esvair-se, perquè sempre són vius. Records que no marxen, Perquè enlluernen la foscor. Records dels grans mals, fent les vides emocionants. Records dels grans amors, fent el temps excitant. No sabem d’on venen, per això continuen allà. No sabem on van, perquè no han callat. Mai aturem les seves veus, perquè moriríem de pena. Mai aturem les seves accions, perquè embogiríem. Dubtem si el so emmudeix, perquè la vida no passa. Dubtem quan no diuen re, perquè sembla un gra massa. Mai aturem les seves veus, perquè moriríem de pena. Mai aturem les seves accions, perquè embogiríem. Dubtem si el so emmudeix, perquè la vida no passa. Dubtem quan no diuen re, perquè sembla un gra massa. © Xavier Panadès i Blas “The Catalan”